


Vi de la terra de Eivissa.
Eivissa no és terra de grans vins, difícilment ho podria ser amb la seva climatologia. Però el sol fet de que tingui una indicació geogràfica pròpia (no és una Denominació d’origen) i vinyes enmig de la explotació urbanística, la massificació i el business més salvatge que dominen la illa és ja un miracle. A la bella Cala de Boix, al nordest de l’illa, al restaurant La Noria (recomanable) hem descobert que tenien un vi eivissenc a la carta i li hem fet l’homenatge. Hem tastat un vi local molt correcte, amb una paella i plat de gambes, tot un luxe sota els pins eivissencs en un entorn paradisiac. Fet de Malvasia i Chardonnay (aproximadament meitat de cada un), amb agricultura ecològica certificada, també inusual. Varietals que s'han adaptat bé a la forta insolació i baixa alçada de les vinyes. Vi jove sense criança. Elaborat per Can Rich de Buscatell a Sant Antoni de Portmany (Eivissa). Una gent que té un mèrit excepcional de fer vi en un clima difícil i un entorn cultural i econòmic realment advers. Fusionant conceptes dels productors gallegs i de Tarragona, fan tota la gama de vins i licors (Hierbas ibicencas), caves (espumosos)... i olis!!. Atenció perquè fan un espumós brut nature (Blanc de blancs) que ha estat recentment premiat com un dels millors espumosos ecològics. De fet tenen 40 hectàrees (20 de vinya i 20 de oliveres). Vinyes en espatllera, verema manual. Ampolla elegant, amb imatge marinera de vaixell fenici a l’etiqueta (els fenicis són qui van portar la cultura vinícola a la illa). Color groc palla molt net i brillant. Aromes a cítrics, flor blanca, fruita de òs, amb les notes càlides del mediterrani, amb un cos molt lleuger i fluix en boca. Necessita més expresió de fruita i sensacions en boca. Baixa acidesa malgrat l'absència de criança. Porta 13 graus de alcohol, una bona graduació per a un blanquet. Òbviament exporten gran part de la collita a Alemanya, només faltaria. Quin gust anar a les illes mediterrànies petites i poder degustar encara vins locals. Llarga vida.Cata realitzada per: Josep M Llibre.
Di unha lenda que as rochas ibicencas agachan pasadizos segredos que levan a covas habitadas por druídas, que protexen pocións máxicas, manantiais onde se misturan os zumes das raíces soterradas das vides douradas polo sol. Que sorte atopar a un deses druídas!
ResponderEliminar