Conca de Barberà.Monovarietal de Trepat, l'estrella de la Conca de Barberà, de on és veritablement autòcton. Varietat recuperat de l’oblit que s’està potenciant i al poble de Barberà de la Conca s'ha gestat la Festa del Trepat per promocionar el seu consum i destacar la seva importància per la comarca. Varietal que va sobreviure a la ocupació dels sarraïns, a la fil·loxera i a totes les crisi. El Trepat negre s’adapta molt bé a l’empelt amb peu americà resistent a la fil·loxera, el blanc quasi bé va desaparèixer. Ja coneixíem els Carles Andreu Trepat (el que ens va descobrir el Trepat), el Josep Foraster Trepat, i la Cuca de Llum dels Succés Vinícola.
Una proposta realment diferent, per a sortir dels vins habituals i innovar recuperant varietals perduts de la nostra pròpia herència cultural. Però atenció, cal un canvi de registre, ja que no tenim el paladar habituat a aquest tipus de vins. Hi ha també cava fet de Trepat (cava vegada més), i típicament en fan rosats (vegeu el Rosat Trepat Portell). Varietat de verema tardana, poc color, notes herbàcies i vegetals i baixa graduació alcohòlica, molt característic. El Trepat es recull lleugerament sobremadurat, i s’aprecia en el gust un punt de dolçor i acidesa que li escau francament. Es cria en barriques de roure durant pocs mesos (4 mesos en aquest cas) en una criança curta per a pulir l’acidesa i arrodonir el vi, més que no pas per a impregnar-lo d’aromes terciaris de la criança en fusta, que al Trepat li costen d’agafar i no és la seva guerra... de moment.
Ampolla molt bonica i elegant, moderna, que crida immediatament l’atenció. Un gran reclam de compra, transmet qualitat. Tap de suro de qualitat i personalitzat. Alta gama. Vi de capa baixa, justet de color (com cal en un trepat), net, cirera vermellós i violaci. Llàgrima molt escassa. Nas molt intens, especiat, herbaci, vegetal, absolutament característic. Ningú el fallaria en una cata cega, encara que recorda molt als Sangiovesse de Rosso di Montalcino italians i fins i tot alguns Carmenère. En aquest cas impresiona de acidesa volàtil i diòxid de sofre volàtil en excés. Domina el llaurer per sobre de tot, però hi ha pebrot verd (intens), fonoll, regalèssia en tronc i mentolats. Fruita vermella (grosella, mores) licorosa, fosa en l’amòsfera balsàmica del vi, i sempre per sota de les espècies i l’atmòsfera global del vi. Complexitat, combinant la dolçor de la fruita i un punt de salinitat. En boca té un punt buit, com si li faltés cos enmig del vi. Porta 13.5 graus de alcohol, una graduació relativament “elevada” per a un Trepat. Fet a Barberà de la Conca (Tarragona) pel Celler Molí dels Capellans. Un vi que ens recorda la inmensitat del món del vi i tot el que ens queda encara per descobrir.
Una proposta realment diferent, per a sortir dels vins habituals i innovar recuperant varietals perduts de la nostra pròpia herència cultural. Però atenció, cal un canvi de registre, ja que no tenim el paladar habituat a aquest tipus de vins. Hi ha també cava fet de Trepat (cava vegada més), i típicament en fan rosats (vegeu el Rosat Trepat Portell). Varietat de verema tardana, poc color, notes herbàcies i vegetals i baixa graduació alcohòlica, molt característic. El Trepat es recull lleugerament sobremadurat, i s’aprecia en el gust un punt de dolçor i acidesa que li escau francament. Es cria en barriques de roure durant pocs mesos (4 mesos en aquest cas) en una criança curta per a pulir l’acidesa i arrodonir el vi, més que no pas per a impregnar-lo d’aromes terciaris de la criança en fusta, que al Trepat li costen d’agafar i no és la seva guerra... de moment.
Ampolla molt bonica i elegant, moderna, que crida immediatament l’atenció. Un gran reclam de compra, transmet qualitat. Tap de suro de qualitat i personalitzat. Alta gama. Vi de capa baixa, justet de color (com cal en un trepat), net, cirera vermellós i violaci. Llàgrima molt escassa. Nas molt intens, especiat, herbaci, vegetal, absolutament característic. Ningú el fallaria en una cata cega, encara que recorda molt als Sangiovesse de Rosso di Montalcino italians i fins i tot alguns Carmenère. En aquest cas impresiona de acidesa volàtil i diòxid de sofre volàtil en excés. Domina el llaurer per sobre de tot, però hi ha pebrot verd (intens), fonoll, regalèssia en tronc i mentolats. Fruita vermella (grosella, mores) licorosa, fosa en l’amòsfera balsàmica del vi, i sempre per sota de les espècies i l’atmòsfera global del vi. Complexitat, combinant la dolçor de la fruita i un punt de salinitat. En boca té un punt buit, com si li faltés cos enmig del vi. Porta 13.5 graus de alcohol, una graduació relativament “elevada” per a un Trepat. Fet a Barberà de la Conca (Tarragona) pel Celler Molí dels Capellans. Un vi que ens recorda la inmensitat del món del vi i tot el que ens queda encara per descobrir.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponderEliminarMolí dels capellans 2013 presenta un color molt clar, semblant a un Ploussard del Jura, que ens parla sobre la varietat Trepat i deixa intuir una vinificació amb poca extracció. Els seus aromes transmeten magrana cruixent, remolatxa escaldada i fulla de Figuera. L’entrada en boca és fluida però amb falta de frescor, poca complexitat i un final rústic. Darrera de Molí dels Capellans 2013 s’intueix una viticultura tradicional on el productor podria haver buscat un punt subtil de verdor en la fruita per aportar, sense èxit, més frescor al vi. Molí dels Capellans 2013, un vi que intenta parlar però s’ofega.
ResponderEliminar