

Sens dubte Costers del Segre és de les D.O. que més els està costant pujar de nivell. És probable que la climatologia de la Catalunya de Ponent els posi les coses més difícils, amb una sequera de clima semidesèrtic. La gent de Clos Pons (L’Albagés, Lleida) han pensat en canvi que la viticultura extrema de la comarca de les Garrigues els oferia possibilitats de viticultura que els permeti aprofitar la important amplitud tèrmica. Vinyes a una alçada de 500 metres, entre oliveres i ametllers, amb molt baixa producció. Martí Magriñà (Universitat Rovira i Virgili) és l’enòleg de la bodega. Coupatge de Tempranillo, Garnatxa i Syrah. Ha rebut una criança de 9 mesos en barriques de primer i segon any de roure francès (80%) i americà (20%). Ampolla bordelesa de agradable disseny amb tap de suro de qualitat i ben estanc. El vi presenta un color cirera violaci amb ribet marcadament teula i llàgrima escassa. Vi complexe, poderós, amb marcada astringència inicial pel treball a la fusta. Fruita negra dolça i licorosa (excessiva sobremaduració), amb un bon punt de dolçor. Acidesa inicial present. Molt especiat i amb molta presència de herbes aromàtiques de camp, marcat pel llaurer (vi-escola per a descobrir aquest aroma als vins negres) i l’anís, amb notes de regalèssia en un ambient marcadament balsàmic. Porta 14.5 graus de alcohol.
Cata realitzada per: Josep M Llibre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario